Carles Comas "Coro" és un jove lector i blocaire que vaig descobrir l'any passat. Al seu blog El semàfor ens parlava de les coses que li interessen, de futbol, de llibres, etc. No és gaire normal trobar blocaires de la seva edat, que interactuïn amb tanta passió i interès.
Ara ens comunica que deixa aparcat el blog, que s'ha de concentrar en els estudis. Bé, suposo que és el que li toca a la seva edat, però també estic convençut que la pràctica diària de llegir i escriure al seu blog (dins d'uns límits) durant aquest temps ha estat una font de riquesa interior i de creixement que poques assignatures poden aconseguir. O no esteu d'acord?
Una abraçada amb molta estima, Coro, i segur que fins una altra.
...Fins un altre!
ResponEliminaI seguiré llegint el teu blog, encara que no actualitzi el meu!
Tant de bo algun dia torni a escriure al blog i a compartir amb tots els altres blocaires qualsevol de les coses que em passen pel cap.
I per suposat, t'enviaré els contes que vagi escrivint a les meves estones lliures. :-)
Moltes gràcies!
PD: Ja tinc ganes de llegir el teu nou llibre. Quan es publica, al febrer?
Jo estic molt d'acord en tu Jesús, el bloc és una gran eina didàctica.
ResponEliminaEstic d'acord, escriure un bloc enriqueix en molts sentits.
ResponEliminaSi cal deixar-ho per dedicar-se a altres tasques més importants sempre queda una estoneta per llegir els blogs que segueixes i mantenir un xic el caliu ...
Bona tarda Jesús M.
Molts apunt t'obliguen a "estudiar" molt, o sigui que si en Coro pot compaginar-ho serà genial. Sinó ... bé, el cuc ja el du a dins ;)
ResponEliminacompletament d'acord amb tu que els blogs serveixen per aprendre molt. Sempre dic que gràcies als blogs he redescobert el plaer de llegir.
ResponEliminaPerò els blogs de vegades també ens fan entretenir d'allò que ens costa afrontar (a mi m'ha passat) i per tant, de vegades cal aturar-los.
Endavant Coro, i a veure si tornes aviat.
el blog és com una droga: hi tornarà!
ResponEliminaPotser de tant en tant li entara el cuqiet de bloc.
ResponEliminaEls bons professors i les assignatures ben donades sempre assoliran més que un bloc, és una qüestió de professionalitat, per tant des del meu modest punt de vista de professor, dir que moltes assignatures i les seves veusatitulars i professionals assoleixen amb escreix superar la dinàmica de qualsevol bloc.
ResponEliminaNo poso a parir els blocs, tot i que penso que estan lluny de ser eines totalment didàctiques o pedagògiques, a vegades poder parcialment ho són, bé segur que a vegades ho són, però que no és didàctic parcialment, qualsevol activitat humana i les seves activitats gregàries poden servir com a font per a donar beguda de coneixemnts a hom, però els blocs necessiten de la superficialitat simpàtica del comentari, la majoria de vegades pinzellades d'assentir i alguna pinzellada de discrepar en el que s'ha dit, sense entrar massa al quid de la qüestió, allò de marxar entre aplaudiments de Gil de Biedma, però en fi, jo com a professional de l'ensenyament dir-te que si algú adult i entés en el món de la didàctica, la pedagogia i l'ensenyança en general poses per sobre d'algun company meu o de mi mateix, la força pedagògica d'un bloc entraria en debat, però no en un debat de quatre frases filades per filar, sense més fons que el "coleguismo cibernético" que deia l'altre, en un debat d'història de la pedagogia i de defensa de les assignatures i els professors que les imparteixen.
Salut i paraules.
Albert Guiu.
Un bon blogaire, en CORO!! :-)))
ResponElimina