Pàgines

▼

28 de setembre 2010

Damunt la gespa i amb el cel per testimoni

Damunt la gespa i amb el cel per testimoni, m'endinso en el transcendental significat de la vida. Unes formigues que passegen em fan pessigolles a les mans.
.
Text inspirat en una il·lustració d'Anna Carulla.
at

6 comentaris:

  1. Mortadel.la28 de setembre del 2010, a les 8:04

    Que dolç...
    Donen ganes d'estirar-s'hi.
    Bon dia, Tib.

    ResponElimina
  2. Pilar28 de setembre del 2010, a les 10:03

    Se sent la placidesa.

    ResponElimina
  3. lolita lagarto28 de setembre del 2010, a les 10:53

    sempre m'han semblat transcendents els camins que les formigues fan sobre els braços, les cames..

    ResponElimina
  4. Montse28 de setembre del 2010, a les 10:55

    quin pessigolleig més divertit, el de les formigues!

    ResponElimina
  5. Mònica28 de setembre del 2010, a les 11:01

    M'agrada estirar-me i fer-te companyia sota aquest cel i en la recerca del sentit de la vida!

    Sento les formigues a les mans...

    ResponElimina
  6. jomateixa28 de setembre del 2010, a les 14:03

    un dibuix dolç i unes paraules boniques...

    ResponElimina