Pàgines

▼

31 de desembre 2012

Desafio que m'abraci la foscor

No m'espanta que s'amagui el dia
rere els turons del capvespre.
Desafio que m'abraci la foscor que avança
com un discret i infal·lible amant.
Els peus humits de platja tèbia
són pilans del meu demà.
.Text inspirat en una imatge d'Anna Serrat.
at

4 comentaris:

  1. Teresa Costa-Gramunt23 de setembre del 2010, a les 9:34

    Benigna foscor que porta ensenyances, com la nit porta en el seu mantell el dia!

    ResponElimina
  2. Olga Xirinacs23 de setembre del 2010, a les 11:13

    Els mals temps per a la lírica tenen per sort el contrapunt de la xarxa, que permet llegir universos de poemes, com ara el teu, que dóna pau. L'experiència, però, ensenya que els amants no són infal·libles. Malgrat tot, estimem.
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Mortadel.la24 de setembre del 2010, a les 18:14

    Preciós!
    Tib? No surt la verificació visual.
    Ara, el tercer intent...
    Doncs sí. A la tercera surten les lletres (?)

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls24 de setembre del 2010, a les 19:28

    Bellament poètic i sensual!

    ResponElimina