No m'espanta que s'amagui el diarere els turons del capvespre.
Desafio que m'abraci la foscor que avança
com un discret i infal·lible amant.
Els peus humits de platja tèbia
són pilans del meu demà.
.Text inspirat en una imatge d'Anna Serrat.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
4 comentaris:
Benigna foscor que porta ensenyances, com la nit porta en el seu mantell el dia!
Els mals temps per a la lírica tenen per sort el contrapunt de la xarxa, que permet llegir universos de poemes, com ara el teu, que dóna pau. L'experiència, però, ensenya que els amants no són infal·libles. Malgrat tot, estimem.
Salutacions.
Preciós!
Tib? No surt la verificació visual.
Ara, el tercer intent...
Doncs sí. A la tercera surten les lletres (?)
Bellament poètic i sensual!
Publica un comentari a l'entrada