Cal Neulat, una de les botigues on anava a comprar de petit a Cornudella, tanca. Llegir la notícia a Cornudella blog m'ha emocionat i és com si una petita porta a la infantesa es tanqués. Hi anava a comprar acompanyant a ma mare, i quan devia ser més grandet, tot sol, amb la llista dels encàrrecs apuntada i, potser, fins i tot, apresa de memòria. Em veig obrint la porta o apartant la cortina a l'estiu, davant del mostrador que llavors em semblava tan alt, i la senyora Josepa sortint d'una porta.
Diuen que quan una porta es tanca, se n'obre una altra; però de vegades costa de trobar.