Absolc el temps, de Zoraida Burgos
Editorial Moll, 2012
Premi de Poesia Vila de Lloseta 2012
Felicitem-nos, un nou poemari de la nostra Zoraida Burgos
Resum:
«Escriure una autobiografia, encara que sigui en forma de fragments o d’un curt vers, és també per mi, com per tants altres, un suplici, una tortura. De mi, si alguna cosa pot interessar, aquí i ara, són els meus escrits. Tot i que, ja en el primer poema del llibre Blaus, em plantejo aquest interrogant sense resposta: Qui llegirà aquesta farsa d’una història personal? Els meus paisatges, la meva convivència d’aigües, les emocions i la meva obsessió pel fluir del temps, de l’aigua o de la vida, reflecteixen l’atracció ambigua entre el sentiment de finitud i l’ intent de recuperació de la meua memòria, de fer-ne un present de les emocions passades. De retrobar el goig.
Els escrits, els trossos d’instants que obstinadament recullo, són la meva autobiografia fragmentada i apòcrifa.»
el final d'una memòria
Fa 3 hores
1 comentari:
Oh la poesia, aquest regne ignot. I gairebé sempre, inexplorat!
Publica un comentari a l'entrada