el final d'una memòria
Fa 2 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
2 comentaris:
Mai no haurien d'acabar els setanta.
Ni els vuitanta,
ni molt menys els noranta.
També haurien de perdurar (els 00 que no tenen nom)
i els deu on som.
I potser, en el fons, els que més m'agradaria reviure serien els seixanta.
La ficció i la música ens ajuden a reviure, que vol dir tornar a portar el passat al present.
musicalment estic d'acord, ara, l'estética de la vestimenta ens la podriem saltar.
Publica un comentari a l'entrada