el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Mai no haurien d'acabar els setanta. Ni els vuitanta, ni molt menys els noranta. També haurien de perdurar (els 00 que no tenen nom) i els deu on som. I potser, en el fons, els que més m'agradaria reviure serien els seixanta. La ficció i la música ens ajuden a reviure, que vol dir tornar a portar el passat al present.
Mai no haurien d'acabar els setanta.
ResponEliminaNi els vuitanta,
ni molt menys els noranta.
També haurien de perdurar (els 00 que no tenen nom)
i els deu on som.
I potser, en el fons, els que més m'agradaria reviure serien els seixanta.
La ficció i la música ens ajuden a reviure, que vol dir tornar a portar el passat al present.
musicalment estic d'acord, ara, l'estética de la vestimenta ens la podriem saltar.
ResponElimina