La ficció és una bona eina per expressar emocions i sentiments, i la realitat que ens envolta és la principal font d'inspiració per inventar històries que, en el fons, no són tan inventades. A mi, cada cop m'agrada més prescindir de la ficció per a mostrar la realitat tal com és, tal com la veiem, que no és altra cosa que filtrar la realitat.Un dels nostres grans dietaristes és Toni Mollà.Aquí, amb l'excusa d'una estada al nord-est dels Estats Units per fer de professor, Toni Mollà ens fa en veu alta reflexions culturals i, sobretot, vitals. Ens parla de la manera de ser nordamericama, tan allunyada de la seva Meliana natal i de València.
Enric Balaguer fa al seu blog una bona críticia de l'últim llibre d Toni Mollà, Un adéu a la tribu. Us deixo uns fragments escrits i llegits:
"M'hauria agradat que mon pare tinguera una vida de més amplària de compàs."
"La memòria i la imaginació són dos talls d'un ganivet ben esmolat. I qualsevol dels dos, també som nosaltres."
"Hi ha un moment a la via en què el vincle amb el teu origen s'esgarra potser sense ser-ne conscient."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada