Fugint de la rutina col·lecciona sabonets dels hotels on s’allotja, com
quan era petit i desava petxines de platja dins d’una ampolla de vidre. Els
posa ben col·locats en un racó de la maleta, sempre al mateix lloc; els
localitza fàcilment amb la mà, sense necessitat d’obrir la cremallera del tot.
Són la constància del viatge, del camí que deixa enrere i dels tresors que descobreix a cada pas, a cada nova ciutat
que es deixa vèncer. Algun dia, quan trobi el seu destí, es rentarà les mans
amb escuma del passat.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada