“Estranya cara”, dius? Noto molta incomprensió i cert to proper a l’enveja en aquests mots. Juganera, diria jo, i amiga del vent que es passeja pel perfil del meu rostre.
.
Nanoconte per als Relats conjunts d'aquets mes.
.
Nanoconte per als Relats conjunts d'aquets mes.
Maco i evidentment, inspirat!
ResponEliminaDoncs jo em decanto més cap a que la cara és estranya, hehehe!
ResponEliminaSaps defensar-se, ella! Ben encertadament!
ResponEliminacertament, és terrible quan et diuen que ets estrany.
ResponEliminaDoncs jo he llegit molt ràpid i m'ha semblat que deia:
ResponEliminaEspanya cara...
I he pensat que fins i tot les estàtues ja ho corroboren que ens surt cara, extremadament cara!!!
Presumida si que ho és, la cara
ResponEliminaUna cara cridanera com el vent.
ResponEliminasalut!!!
Ui què bo! nanorelat exquisit!
ResponEliminaEl relat és molt bo!!... Però, lamento dir que la cara em segueix semblant estranya ;-))
ResponEliminaUn text a l'alçada de l'obra de Roy Lichtenstein... Art i literatura plegats. Jordi
ResponEliminaJuganera?. Ho és.
ResponEliminaAmiga del vent?. Sens dubte.
Però estranya, també eh! :-))
Un mini-relat molt bo!
Bo, bo, Jesús!
ResponEliminaUna micona estranya, sí que ho és, però ens fem a tot, no?
ResponEliminaDescriptiu!!!molt bó!
ResponEliminaMolt bo!
ResponEliminaM'agrada, breu i contundent.
ResponElimina