Pàgines

▼

17 de desembre 2010

Tot i l'aparent absència de color

L'alè del bosc m'embriaga,
humiteja els meus llavis ressecs.
Tot i l'aparent absència de color,
no oblido els seus verds.
.
Text inspirat en una imatge de Joan Rodó.
at

4 comentaris:

  1. sànset i utnoa17 de desembre del 2010, a les 11:36

    Per qui l'ha vist és impossible oblidar els seus colors.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. òscar17 de desembre del 2010, a les 12:34

    Els colors del bosc mai no s'obliden.
    Oblidem, tot sovint, que cal mimar-lo més del que ho fem.

    ResponElimina
  3. la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa17 de desembre del 2010, a les 13:12

    increïble fotografia! i genial el missatge, no oblidar-ne els verds...

    ResponElimina
  4. Joan Rodó i Galiana17 de desembre del 2010, a les 21:00

    Unes boniques paraules per a millorar la imatge.Gràcies !

    ResponElimina