El perquè d'Aquell pèsol

Fa un parell de setmanes vaig penjar un nanoconte que deia textualment "Aquell pèsol". Tot té una explicació.

Ja feia temps que tenia ganes de publicar un nanorelat així al blog, i fins i tot tenia decidit el protagonisme de la paraula "pèsol"; però fou durant la conversa que vam mantenir a Móra d'Ebre després de la presentació del llibre del Xulio que em vaig decidir.

Ja durant l'acte, Xulio va parlar del poder evocador de les paraules, de vegades superior a mil imatges, contràriament a la popular dita. Posava l'exemple de la paraula "taula", que la seva simple pronunciació evoca en cadascú de nosaltres una imatge de taula diferent.

Després, mentre sopàvem junts, vam tornar a incidir sobre el tema, i vaig dir que sovint els posts més breus són els més comentats, i vaig fer una petita juguesca: si escrivia un post simplement amb les paraules "aquell pèsol", rebria més de 20 comentaris.

Val a dir que el post no aconseguí aquesta xifra, però fou el més comentat de la setmana, i fins i tot va inspirar algun petit relat.

El poder evocador de les paraules. Tots tenim una experiència diferent amb els pèsols, records casolans, familiars o viatgers. A més, no és tracta d'un pèsol qualsevol, sinó "aquell". El demostratiu que l'acompanya ens l'envia lluny en l'espai o en el temps, en algun racó de la memòria que la paraula fa despertar.