tens un racó dalt del món: Microconte hortofrutícola o alguna cosa més?

16 de desembre 2010

Microconte hortofrutícola o alguna cosa més?

Aquell pèsol.
.

11 comentaris:

DCA ha dit...: Un pèsol més sol que un mussol restava tristament al plat escurat per un mestre de cases gormand i brut. El que fins feia 7 minuts era un suculent plat d'arròs sucós amb conill i gambes, ara era un desert mig enllardissat. O bé podia semblar també un camp de batalla amb un únic sobrevivent.; 16 de desembre del 2010, a les 12:02
Anònim ha dit...: Aquest comentari d'en Cesc és més llarg que el conte... ;·)

Qui no té un pèsol al seu passat. Un pèsol dins d'una canya per disparar a discreció, un pèsol que se'n resisteix a caure a la paella perquè odia l'olor del pernil, un pèsol que roda pel carrer costerut fins que arriba als molls, cau al mar i es perd entre les ones...

X. R. Trigo; 16 de desembre del 2010, a les 12:10
Isabel ha dit...: Ell, va arribar a ser més eixerit que aquell pèsol!; 16 de desembre del 2010, a les 13:17
Pakiba ha dit...: Aquell pèsol tam dolçs y bó que m'al vaig menjar cru.; 16 de desembre del 2010, a les 13:54
Clidice ha dit...: caram, quanta intriga, quanta passió, quan menyspreu, quanta adoració :); 16 de desembre del 2010, a les 17:16
El porquet ha dit...: I la princesa?; 16 de desembre del 2010, a les 17:21
Deric ha dit...: Molt bo! però m'ha costat trobar el text, el confonia amb el títol del post.; 16 de desembre del 2010, a les 19:31
Anònim ha dit...: "aquell pèsol."

o aquest altre afegiria jo.; 16 de desembre del 2010, a les 21:33
Carme Rosanas ha dit...: M'hi jugo aquell pèsol!; 16 de desembre del 2010, a les 23:03
Pere ha dit...: Quin pèsol?

Bona nit Jesús M.:); 17 de desembre del 2010, a les 0:43
Anònim ha dit...: quan parlo de pèsols penso en aquells bonics dies a la mili a Cartagena quan les truites de pèsols eren un "leit-motiv" i quells pèsols que tenien vida saltaven d'una taula a l'altra com si fossin saltimbanquis, em fa l'efecte que va ser durant aquells meravellosos dies que vaig tenir el ferm pròposit que aquelles bestioletes saltarines no tindrien res a fer amb mi i els he allunyat, potser d'una manera vil i despreciativa, de la meva existència. Potser per això se'm presenten en somnis venjativament, pèsols com globus aerostàtics perseguint-me, sense descans ni treva, fins i tot quan ajagut damunt la sorra d'una platja caribenya amb un parell (no es tracta de ser avariciós) de belleses de pell bruna, pectorals prominents, cuixes estilitzades, boques siliconades... i sense cap mena de respecte m'aixafen, i mai millor dit, tots els plans... i això si que no té perdó.
Per tant, deixem els pèsols on millor estan (als meus millors somnis)i a la taula posem-hi qualsevol altra cosa... bé qualsevol altra cosa... del broquil i la coliflor ja te'n parlaré un altre dia, aquests m'ataquen sense control i maliciosament sempre que als sons se'm presenta una escultural morena i em demana foc, però aquesta és una altra història. Ah! per cert, la morena impressionant!.; 23 de desembre del 2010, a les 19:41