La gràcia amb què es mou ens omple d'interrogants. Qui s'emporta el mèrit, la titella o el titellaire?
.
Imatge cedida del blog Gino-Art.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 11 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
sense el titellaire només és un objecte, per més bonic que sigui... el titellaire és qui li dona la gràcia i el moviment, és la seva ànima.
salut i titelles
Mèrit compartit, sens dubte.
El titellaire li dóna vida, no? El dia que el titella rompi les cordes ja podrem dir altres coses,però fins ara sembla clar...
El titolaire...que ho titola tot.
Si aquest interrogant el pateix el titellaire corre el perill immens de convertir-se en titella. Però, penso que les teves reflexions el poden ajudar molt.
M'agrada el teu blog.
M'estimo mil vegades més ser titellaire que titella, no m'agrada gens que em manipulin!
Titellaire per sempre!
suposo que depèn de qui s'ho mira. Els nens només veuen la titella...
tenen alguna cosa de màgica encara que estiguin penjades d'una paret sense ningú que les mogui, per tant, de la titella
Son uno. Ninguno de ellos existe sin el otro.
Sens cap mena de dubte el titella. El titellaire es el mag que fa el prodigi, el titella encisa al públic
Veiem els titelles, els aplaudim o els xiulem. Massa vegades ens oblidem que darrera hi ha titellaires.
Màgia a l'escena, que per molts anys ens encisin els titelles i puguem aplaudir titellaires.
Drama a la vida, trist ser titella, odiós ser titellaire.
Jo en soc titellaire i no m'agrada que la gent possi com exemple de manipulador o dictador el meu ofici. Procurem sempre quedar-nos amb el bo i millor dels titelles i per extensió dels titellaires.
http://invisibletitelles.ppcc.cat
PD: Per cert, primicia, a la primavera estreno espectacle on surt un conte d'en Tibau...us mantindre informats
Publica un comentari a l'entrada