09 de desembre 2010

Titella o titellaire


La gràcia amb què es mou ens omple d'interrogants. Qui s'emporta el mèrit, la titella o el titellaire?
.
Imatge cedida del blog Gino-Art.

12 comentaris:

romanidemata ha dit...

sense el titellaire només és un objecte, per més bonic que sigui... el titellaire és qui li dona la gràcia i el moviment, és la seva ànima.

salut i titelles

El porquet ha dit...

Mèrit compartit, sens dubte.

Unknown ha dit...

El titellaire li dóna vida, no? El dia que el titella rompi les cordes ja podrem dir altres coses,però fins ara sembla clar...

El veí de dalt ha dit...

El titolaire...que ho titola tot.

Maijo Ginovart ha dit...

Si aquest interrogant el pateix el titellaire corre el perill immens de convertir-se en titella. Però, penso que les teves reflexions el poden ajudar molt.
M'agrada el teu blog.

Isabel ha dit...

M'estimo mil vegades més ser titellaire que titella, no m'agrada gens que em manipulin!
Titellaire per sempre!

jomateixa ha dit...

suposo que depèn de qui s'ho mira. Els nens només veuen la titella...

Deric ha dit...

tenen alguna cosa de màgica encara que estiguin penjades d'una paret sense ningú que les mogui, per tant, de la titella

Isabel H. T ha dit...

Son uno. Ninguno de ellos existe sin el otro.

Mon ha dit...

Sens cap mena de dubte el titella. El titellaire es el mag que fa el prodigi, el titella encisa al públic

Magda ha dit...

Veiem els titelles, els aplaudim o els xiulem. Massa vegades ens oblidem que darrera hi ha titellaires.

Màgia a l'escena, que per molts anys ens encisin els titelles i puguem aplaudir titellaires.

Drama a la vida, trist ser titella, odiós ser titellaire.

Mon ha dit...

Jo en soc titellaire i no m'agrada que la gent possi com exemple de manipulador o dictador el meu ofici. Procurem sempre quedar-nos amb el bo i millor dels titelles i per extensió dels titellaires.

http://invisibletitelles.ppcc.cat

PD: Per cert, primicia, a la primavera estreno espectacle on surt un conte d'en Tibau...us mantindre informats