Intentava avançar, tossudament, en sentit contrari a les busques del rellotge. La topada amb la minutera fou mortal de necessitat.
el final d'una memòria
Fa 51 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
9 comentaris:
Amb la minutera hi topem massa sovint.
si, val més dixar-se anar pacíficament, que a la contra sempre topes. ui! que harecrisna estiiic! bon aqüeducte! :)
harecrisna o no, sempre és millor fluir en el sentit adequat que topar massa, sobretot si la topada és mortal de necessitat...
Bon cap de setmana llarg a tothom.
És que només podem avançard'una manera!
*Sànset*
1º
-tempus fugit
2º
-eppur si muove
Conclusions:
No farem una vida més llarga però si més ampla
visca la revolució! anar en contra sempre és apassionant.
quin cop de tic-tac!
Ja ho diuen, anar contra corrent no és gaire aconsellable, sempre salta aguna minutera enprenyadora que ens atura...
potser és millor topar i anar contra corrrent que quedar-se parat i no avançar, malgrat sigui en sentit contrari!!!!
Bibi
El problema no són les hores, sinó els minuts.
"Nuestras horas son minutos,
cuando esperamos saber;
y siglos cuando sabemos
lo que se puede aprender."
Antonio Machado
Publica un comentari a l'entrada