
En homenatge a la tardor on ens trobem, us transcric aquest primer fragment:
"Jo també pense que la vida s'engendra a les portes de la caiguda del pàmpol. Això, a alguns, els deu semblar més antural que ho faça a la primavera, amb l'esclat de la natura i tota aquella imatge que es poetes romàntics han convertit en targeta de postal. L'estiu, per a mi, és només un parèntesi: una pura il·lusió de l'esperit. La vida que m'agrada comença amb el retorn al temps pautat, que és laregla de ma meua existència."
.
"La ciutat s'ha convertit en la cruïlla de la llibertat intel·lectual i la creativitat artística; però, alhora, de l'exclusió social més sòrdida i l'angoixa indescriptible."
1 comentari:
Escriure un dietari, que te l'editin i que tingui acceptació pública, és ser ja a les portes del Paradís. Mollà fa cara de trobar-s'hi.
Publica un comentari a l'entrada