Hi ha gestos que es mantenen eterns, inalterables al pas del temps. M'agrada observar un cop i un altre aquestes litúrgies petites. Per exemple: el farmacèutic talla amb un cútex l'etiqueta del medicament i, amb un experimentat gest, després de col·locar-la sota el cel·lo al portarotlles, l'enganxa al lloc precís de la recepta, com quan jo era petit.
el final d'una memòria
Fa 45 minuts
4 comentaris:
en aquest cas no sé jo si li queda molt de temps a tan clàssica feina...els lectors d'infraroig fan de depredadors d'aquests moments. Sort que en queden d'altres
Hi ha coses que no cambian per molt modders que siguem, con el farmaceutic que tots fan igual.
Els detalls quotidians són plens de màgia. Quina inspiració tan prolífica que tens darrerament. Serà que el fred et fa sorgir més poesia?
Una abraçada.
Fa poc també vaig assistir a aquest ritual, i em vaig quedar pensativa. Tan modernes que són les farmàcies d'avui dia, aquest gest queda més aviat anacrònic.
Publica un comentari a l'entrada