17 de desembre 2010

Tot i l'aparent absència de color

L'alè del bosc m'embriaga,
humiteja els meus llavis ressecs.
Tot i l'aparent absència de color,
no oblido els seus verds.
.
Text inspirat en una imatge de Joan Rodó.

4 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Per qui l'ha vist és impossible oblidar els seus colors.

*Sànset*

òscar ha dit...

Els colors del bosc mai no s'obliden.
Oblidem, tot sovint, que cal mimar-lo més del que ho fem.

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

increïble fotografia! i genial el missatge, no oblidar-ne els verds...

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Unes boniques paraules per a millorar la imatge.Gràcies !