L'alè del bosc m'embriaga, humiteja els meus llavis ressecs.
Tot i l'aparent absència de color,
no oblido els seus verds.
.
Text inspirat en una imatge de Joan Rodó.
el final d'una memòria
Fa 45 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Per qui l'ha vist és impossible oblidar els seus colors.
*Sànset*
Els colors del bosc mai no s'obliden.
Oblidem, tot sovint, que cal mimar-lo més del que ho fem.
increïble fotografia! i genial el missatge, no oblidar-ne els verds...
Unes boniques paraules per a millorar la imatge.Gràcies !
Publica un comentari a l'entrada