El núvol que s’emmiralla al riu
És aigua que es mira a l’aigua.
Es reconeix en el seu estat canviant?
És aigua que es mira a l’aigua.
Es reconeix en el seu estat canviant?
el final d'una memòria
Fa 1 hora
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Quina sensació més maca... fa poc m'han dit que les persones no canviem, que sempre actuem igual. No m'ho puc pas creure que algú no vegi que estem en constant evolució, el cos canvia però la ment també...., afortunadament per mi.
Un joc de miralls que convida a reflexionar.
Fantàstic.
Ens reconeixem, en els miralls que ens posa davant la vida?
Publica un comentari a l'entrada