La nit i una humitat relativa bastant alta passegen pel meu rostre.
L'Ebre mandreja un diumenge silent.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
mai no ens cansarem d'ajuntar paraules! Una foto preciosa, unes paraules ajuntades en forma de poema... ja ho saps, no, que no comento sempre però sempre et llegeixo? Bones festes!!!!
Els rius són com els homes, de vegades mandregem els diumenges ...
Bona tarda Jesús M.
L'Ebre mandreja un diumenge silent,
i ens reposa la mirada, perquè mandregem amb ell.
Els diumenges i el paisatge Ebrenc sempre ens acompanyen i ens acaricien allà on anem!
Mandreja silent tot esperant el brogit del cap de setmana vinent.
Mandreja i mandreja fins que, finalment, la mar el bressola.
Publica un comentari a l'entrada