Pàgines

▼

22 de febrer 2011

Mirant per un forat


A petites engrunes em mostro. No em fa por el que veig, sinó que em mirin. El pànic només m'assetja quan penso que el forat pot ser un parany definitiu.
.
Escrit a proposta de la Laura T. Marcel.
at

4 comentaris:

  1. montse22 de febrer del 2011, a les 12:47

    Molt bo, la por escènica paralitza.

    ResponElimina
  2. hesseherre22 de febrer del 2011, a les 15:15

    Cuidado, por traz do buraco, Jesus, pode estar esperando um Judas...

    ResponElimina
  3. Laura T. Marcel22 de febrer del 2011, a les 19:20

    Encara que ens protegim darrere d'alguna cosa, pels forats i les esquerdes ens pot vèncer l'enemic, tot i que sigui la pròpia por.
    Gràcies per la teva participació.

    ResponElimina
  4. ◊ dissident ◊24 de febrer del 2011, a les 0:50

    Un forat té dues cares

    ResponElimina