Em torno invisible tot just enmig del camí. Que el present em tracti amb indiferència no crec que sigui un símptoma gaire bo.Inspirat novament en una imatge de David.
Em torno invisible tot just enmig del camí. Que el present em tracti amb indiferència no crec que sigui un símptoma gaire bo.
La boire que et fa invisible
ResponEliminapotser seria pitjor ser tractat amb contundència! No, és veritat, la indiferència ens dissol i ens buida.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa necessitat de sentir-se visible o invisible, el notar la indiferència o l'atenció dels altres tant pot ser bo com dolent. Tot depèn del nostre estat d'ànim.
ResponEliminaDe vegades és molt còmode passar desapercebut .. però no et tornis invisible en creuar la carretera perquè podrien atropellar-te.
Bona tarda Jesús M. :)
Sempre s'ha dit que el pitjor maltracte és la indiferència perquè ser invisible per algú és realment desaparèixer...
ResponElimina