Intentaré resumir el resultat i les sensacions de la 2a Jornada de bookcrossing massiu a Tortosa del 5 de març.
El dia abans va ploure a bots i barrals a Tortosa i, com sempre, es van inundar els llocs habituals, però no les nostres esperances, dipositades en l'encert del pronòstic del temps per a l'endemà (els llibres i l'aigua no són gaire amics). Divendres m'entrevisten a Ràdio Tortosa i a la Cadena Ser. L'activitat ha despertat certa curiositat i endevino bastants dubtes sobre el seu funcionament: és senzill, explico que simplement deixarem lliures més de 100 llibres i la gent que se'ls trobi pot fer-ne el que vulgui, tot i que demanem que els tractin bé, que els llegeixin i que, si volen, els tornin a alliberar. També prego que m'informin del seu destí. Arriba el dissabte i fa bon dia. Cap a les 11 surto amb una primera bossa de llibres, amb ànsia de començar a alliberar per la meva zona (ens hem repartit Tortosa entre els diversos alliberadors). En deixo pel carrer de la Sang, per la plaça de l'Àngel, per la plaça Agustí Querol, pel carrer de la Rosa, pel carrer Ciutat (pel nucli antic, vaja) Quan torno pels meus passos, alguns ja han desaparegut i m'hi acomiado mentalment. Curiosament, un llibre que havia deixat en un banc, ara està damunt la jardinera del costat: a algú li devia fer nosa per a seure. Abans de pujar a casa a buscar més llibres i la família, en deixo un a l'aparador d'una botiga. A la tarda, la bajoqueta blocaire m'escriurà: ha trobat aquest llibre passant en cotxe i està tota il·lusionada. Amb ajuda de la meva dona i el meu fill, alliberem més llibres pel Coll de sant Joan (on trobo el Juanma que ja ha acabat la seva feina), per la vora del riu, pel Mercat, pel parc... I a la tarda, després de berenar, tornem-hi. A la plaça Alfons XII encara n'hi ha un des del matí. Una parella hi està asseguda al costat, el fullegen, però el tornen a deixar. Més endavant, em ve de cara una companya de feina tota somrient, amb un llibre a la mà. Ja de nit, deixo l'últim llibre a la zona peatonal. Sento el plaer del deure complit, però també certa recança. Aquest centenar de llibres han conviscut amb mi durant mesos, els vaig demanar a les editorials a l'agost, els vaig rebre, molts els he llegit i comentat al blog, hi he escrit anotacions, els he fotografiat, els he posat en bosses i els he alliberat. Quan torno a casa, trobo algunes notes al twitter, al facebook, al correu. No tantes com voldria, la veritat, ja que un percentatge molt petit de gent m'informa que han trobat els llibres, no sé per què, potser per malfiança o peresa. Però les poques que m'arriben són plenes d'agraïment i il·lusió. La Setes, per exemple, ho explica al seu blog. I també parles de l'experiència els altres alliberadors: Juanma Garcia En resum, una Jornada divertida, emocionant, misteriosa, com llençar missatges al mar dins d'una ampolla.
Segurament l'any vinent hi tornaré, però... potser que en siguin dos-cents, no?
M'encanta la idea. Felicitats!...El que no sé massa és com fer-ho ja que he llegit que els llibre duen un codi o quelcom similar?...Quan tinguis una estoneta pots enviar-me un correu i explicar-me com fer-ho per si mai m'engresco al meu poblet?...Gràcies Jesús M.!!
ResponEliminaEnhorabona Jesús, molt bona iniciativa.
ResponEliminaSalutacions.
El que vaig deixar jo no n'he sabut res més :(
ResponEliminaPerò és cert que em va fer molta il·lusió poder trobar el teu :)
Terra de llibres