Pàgines

▼

18 d’abril 2011

De vegades grinyola el meu dintre

Ric sotmès a un estrany mecanisme que desconec. De vegades grinyola el meu dintre, m'espanta la visió d'una taca de rovell que em malmeti. Però amb rostre inalterable sóc fidel al meu destí.
.
Inspirat en una imatge de Luluji.
at

4 comentaris:

  1. Garbí2418 d’abril del 2011, a les 12:25

    llàstima de no poder prendre xerrups de 6en1

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls18 d’abril del 2011, a les 18:21

    Bonica manera de parlar del pas del temps a través d'un pallasso de fusta.

    ResponElimina
  3. Elfreelang18 d’abril del 2011, a les 21:05

    Benvingut grinyol que fa esclatar la rialla mentre el pas del temps s'empetiteix

    ResponElimina
  4. Joan Guasch18 d’abril del 2011, a les 23:35

    Els teus contes són tan suggeridors que són la prova evident que no cal escriure novel·les de sis-cente pàgines per explicar grans històries.

    ResponElimina