el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
19 d’abril 2011
Avere si gualles
Un desig expressant als set anys, amb un català no après a l'escola, i que encara és vigent. "Avere si gualles", demà.
Fixeu-vos en l'escut. Hi diu C.F.Barcelona, i no F.C. Barcelona. Per al franquisme, Futbol Club Barcelona era un nom que sonava anglès, massa estranger. Per això van obligar a canviar-li el nom per Club de Futbol Barcelona.
A guallar! Clar que sí! Tenim el planter assegurat!
ResponEliminaSí, a veures si gualles! tenim el millor gualliner del món!
ResponEliminaFixeu-vos en l'escut. Hi diu C.F.Barcelona, i no F.C. Barcelona. Per al franquisme, Futbol Club Barcelona era un nom que sonava anglès, massa estranger. Per això van obligar a canviar-li el nom per Club de Futbol Barcelona.
ResponEliminaJo guallo, tu gualles, ell gualla, nosaltres guallarem, vosaltres guallareu...ells no guallaràn!
ResponEliminaVolem guallar, volem guallar, i que no ens facin callar!
ResponElimina