Com ja he comentat anteriorment, el passat 16 d'abril, dins del marc de la V Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, vaig organitzar una Trobada d'autors/es dels Països Catalans, gràcies a l'EMD de Jesús i a Antena Cultural de la URV, i a tothom que ha acceptat la invitació, és clar.Però al matí, abans de la Trobada en sí, va tenir lloc un esmorzar d'autors al claustre de l'antic col.legi de la Immaculada, durant el qual March Editor va presentar la seva col·lecció "Paraula ebrenca", i on ja va començar una agradable tertúlia.
A migdia, dinar literari, on molts dels autors assistents es van animar a llegir fragments d'obres pròpies o d'altres.
Per què Trobada d’autors dels Països Catalans?
Les Terres de l’Ebre, (o la zona més extensa també anomenada Ilercavònia) es vanagloria de trobar-se al centre dels Països Catalans. Aquesta situació, en principi, propícia, ja la posava de manifest Cristòfor Depuig als seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa al segle XVI (un llibre plenament actual, on l’autor ja havia d’explicar o justificar els motius d’escriure en català – el temps sembla que no passi, de vegades-).
Al segle XVI Tortosa jugava un paper realment important al nostre país, però el cert és que, segles després, aquesta ubicació central, a l’hora de la veritat, situa les Terres de l'Ebre lluny de tot arreu.
Però reivindicar aquesta situació central no s’ha de fer només amb paraules, sinó, sobretot, amb fets. A més, cal subratllar la nostra voluntat, com a ebrencs, de formar part d'una unitat més gran de la qual volem ser cruïlla, i des de la qual podem jugar un paper important.
Però reivindicar aquesta situació central no s’ha de fer només amb paraules, sinó, sobretot, amb fets. A més, cal subratllar la nostra voluntat, com a ebrencs, de formar part d'una unitat més gran de la qual volem ser cruïlla, i des de la qual podem jugar un paper important.
El nucli majoritari d'autors/es presents a la Trobada era, lògicament ebrenc, però hem comptat amb companys/es de lletres de Reus, Tarragona, Igualada, i del meu sempre present Priorat, i també de l'estimat País Valencià, de Puçol, d'Alcoi, de l'Olleria. Un País Valencià que potser necessita més que mai el nostre suport i que va deixar el pavelló ben alt de la mà de Mercè Climent, Francesc Mompó (per fi m'he desvirtualitzat amb tots dos) i Manel Alonso.
En resum, he assitit a moltes encaixades de mans, a intercanvis d'experiències, a somriures de complicitat, i al que potser ha estat l'inici d'alguna gran amistat.
En resum, he assitit a moltes encaixades de mans, a intercanvis d'experiències, a somriures de complicitat, i al que potser ha estat l'inici d'alguna gran amistat.
Més fotos a la meva galeria de Picassa.
I no us perdeu els comentaris de:
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJesús, fou un vertader plaer desvirtualitzar-nos -t'he emprat el mot-. La setmana vinent tornarem a ser-hi. Una abraçada i gràcies per tot.
ResponEliminaSalut i Terra