el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Pàgines
▼
27 d’octubre 2011
25
Quan m’inclino a veure els anys viscuts trobo petons a les claus del pany, riures de confeti a les frontisses, pessics de tendresa als instants amargs i a les tovalles, molles de pa tou. .
Fragment de A la barana dels teus dits
.
Els records són la cosa més important que hi ha. ës el que ens fa viure quan passen els anys. Poden ser dolços o amargs, però quan es perden els records es perd la memòria...i la memòria és qui ens fa ser qui som. Sense passat no hi ha futur, sense records no hi ha vida, ni present ni futura.
Això té pinta d'aniversari... si és el cas... Moltes felicitats a tots dos!
ResponEliminaEls records són la cosa més important que hi ha. ës el que ens fa viure quan passen els anys. Poden ser dolços o amargs, però quan es perden els records es perd la memòria...i la memòria és qui ens fa ser qui som. Sense passat no hi ha futur, sense records no hi ha vida, ni present ni futura.
ResponEliminaSi es aniversari com m'imagino MOLTISIMAS FELICITATS.cou
ResponElimina