Pàgines

▼

17 d’abril 2012

Per a Relats conjunts

Restes d'humitat al vell gronxador. La humitat no és bona pels meus ossos, diu el metge; ni la solitud per a la carn, penso jo. Amagat sota una manta gastada, observo l'implacable pas dels anys pel meu jardí.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.
at

9 comentaris:

  1. El porquet17 d’abril del 2012, a les 9:03

    Molt trist... potser perquè és molt real.

    ResponElimina
  2. Sergi17 d’abril del 2012, a les 9:33

    El temps no passa de puntetes precisament, el vell gronxador ho sap molt bé.

    ResponElimina
  3. sa lluna17 d’abril del 2012, a les 21:14

    Breu però tan real com la mateixa vida.
    Ja saps "lo bo si breu, dues vegades bo"!.

    ResponElimina
  4. zel18 d’abril del 2012, a les 18:08

    Genial, Molt molt , i sí, trist

    ResponElimina
  5. cantireta18 d’abril del 2012, a les 18:30

    Em recorda a Gran Torino. Boníssim, Jesús.

    ResponElimina
  6. montse19 d’abril del 2012, a les 11:08

    Aquest relat, capta molt bé el pas del temps.

    ResponElimina
  7. Rafel20 d’abril del 2012, a les 19:26

    Sort de la manta que fa el seu paper dignament.

    ResponElimina
  8. Elfreelang20 d’abril del 2012, a les 22:30

    Condensat breu i emotiu...genial microrelat trist

    ResponElimina
  9. Mireia22 d’abril del 2012, a les 18:28

    Jo no el trobo trist, que els anys passin no es trist el que es trist és que no passin o passar-los sol, no?

    ResponElimina