tens un racó dalt del món: Per a Relats conjunts

17 d’abril 2012

Per a Relats conjunts

Restes d'humitat al vell gronxador. La humitat no és bona pels meus ossos, diu el metge; ni la solitud per a la carn, penso jo. Amagat sota una manta gastada, observo l'implacable pas dels anys pel meu jardí.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.

9 comentaris:

El porquet ha dit...: Molt trist... potser perquè és molt real.; 17 d’abril del 2012, a les 9:03
Sergi ha dit...: El temps no passa de puntetes precisament, el vell gronxador ho sap molt bé.; 17 d’abril del 2012, a les 9:33
sa lluna ha dit...: Breu però tan real com la mateixa vida.
Ja saps "lo bo si breu, dues vegades bo"!.; 17 d’abril del 2012, a les 21:14
zel ha dit...: Genial, Molt molt , i sí, trist; 18 d’abril del 2012, a les 18:08
cantireta ha dit...: Em recorda a Gran Torino. Boníssim, Jesús.; 18 d’abril del 2012, a les 18:30
montse ha dit...: Aquest relat, capta molt bé el pas del temps.; 19 d’abril del 2012, a les 11:08
Rafel ha dit...: Sort de la manta que fa el seu paper dignament.; 20 d’abril del 2012, a les 19:26
Elfreelang ha dit...: Condensat breu i emotiu...genial microrelat trist; 20 d’abril del 2012, a les 22:30
Mireia ha dit...: Jo no el trobo trist, que els anys passin no es trist el que es trist és que no passin o passar-los sol, no?; 22 d’abril del 2012, a les 18:28

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)