Pàgines

24 d’agost 2012

Infern (2)


Quan la condemna i el premi es fonen, em torno addicte a la teva pell, i ja no espero la sentència; sí, culpable a cadena perpètua.
.
Inspirant-me en uns versos de Filant prim.

4 comentaris:

  1. La meva condemna a besar la teva pell de seda, sense que la que no puc viure i a la que lliguen cadenes lleugeres com l'aire i pesades com el plom.

    ResponElimina
  2. No sé, no sé... pensa que l'infern és com una onada de calor sense fi... uffff... no, millor no ho pensis :-P

    ResponElimina