el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
24 d’agost 2012
Infern (2)
Quan la condemna i el premi es fonen, em torno addicte a la teva pell, i ja no espero la sentència; sí, culpable a cadena perpètua. .
Inspirant-me en uns versos de Filant prim.
La meva condemna a besar la teva pell de seda, sense que la que no puc viure i a la que lliguen cadenes lleugeres com l'aire i pesades com el plom.
ResponEliminaQue maco...
ResponEliminaNo sé, no sé... pensa que l'infern és com una onada de calor sense fi... uffff... no, millor no ho pensis :-P
ResponEliminaPremi a cadena perpètua!
ResponEliminaM'agrada!