Quan la condemna i el premi es fonen, em torno addicte a la teva pell, i ja no espero la sentència; sí, culpable a cadena perpètua.
.
Inspirant-me en uns versos de Filant prim.
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 4 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
La meva condemna a besar la teva pell de seda, sense que la que no puc viure i a la que lliguen cadenes lleugeres com l'aire i pesades com el plom.
Que maco...
No sé, no sé... pensa que l'infern és com una onada de calor sense fi... uffff... no, millor no ho pensis :-P
Premi a cadena perpètua!
M'agrada!
Publica un comentari a l'entrada