Gronxar-se, viure

Als jocs infantils del parc de Tortosa, una xiqueta es gronxa amb agilitat. O és massa petita per a la seva edat, o molt espavilada pels anys que té. Per pujar s’ha de posar de puntetes, però amb destresa comença a gronxar-se tota sola, puja cada cop més alt. Li agrada; s’agrada. Es comença a fer una cua llarga de xiquets i xiquetes esperant. Sa mare la vol convèncer que baixi,  però ella s’agafa amb força a la cadenes. Se m’acudeixen diverses metàfores per comparar el gronxador i la vida: pujar, baixar, donar-se impuls... La xiqueta no en deu saber res de metàfores. La xiqueta sap gronxar-se.