D'aprenent a mestre de Natura

Dissabte passat, 21 de desembre, el company  Vicent Pellicer em va convidar a presentar el seu llibre El massís del Port, bellesa insòlita, a la llibreria La 2 de Viladrich. Un magnífic llibre de fotografia, poesia en imatges.
Per a intentar fer alguna cosa diferent, vaig dedicar al Vicent el següent text, inspirat en alguns moments íntims que viu a la muntanya:

D’APRENENT A MESTRE DE NATURA

 .

Amb la paciència prudent i calmosa que sols pot ser heretada de vells pastors, Vicent espera l’arribada del nou dia, que no de la llum, que sempre fa costat a qui  és bon observador i sap com veure-hi en la fosca aparent de la nit.

Assegut a l’entrada de la Cova de Vidre, sap que el dia mai falta a una cita, amb una puntualitat d’astre que Vicent sap valorar. Intueix que no està sol a l’espera, que l’acompanyen els moixons del Port, delerosos de picotejar els primers minuts, àvids dels fruits que regala la muntanya, de xipollejar les plomes als tolls entre gotes que salten com espurnes.

Trenca una nou amb les mans, i el fruit li serveix d’aliment, i el so de la closca en trencar-se li paga un viatge a la infantesa, al xiquet que es nega a deixar enrere la il·lusió.

Les últimes estrelles es difuminen entre la llum que avança, però han deixat perenne un rastre que impregna encara les seves retines, després d’una nit amorosidament passada al ras, com a Vicent li agrada, amb el cel per sostre, fos amb la Natura de la que forma part.

Els moixons ja esquitxen el cel, i Vicent parla amb ells, hi xiuxiueja, fent servir el llenguatge antic del cor, amb un amor per la Natura que sols pot ser heretat de vells pastors.

Assedegat de bellesa, mira amb ulls màgics la poesia del Port.