La màgia de les coses senzilles

Sempre m'ha agradat Cap d'any. Es crea una màgia, la il·lusió que tot torna a començar. És una il·lusió artificial, arbitrària, fruit del caprici humà de controlar el temps, ja ho sé; però em deixo portar.

Aquest dia t'aixeques amb calma, sense pressa. Normalment, no tens res per fer, i et regalen un taló en blanc, l'oportunitat d'obrir carpetes noves, d'encetar arxivadors, de començar amb bona lletra el primer full immaculat de l'agenda de la resta de la vida.

Avui, a més, ha fet un matí esplèndid. Tota la família, amb gos inclòs, hem sortit a passejar. Feia sol, el riu baixada esquitxat per algun ocell que intentava pescar, ni rastre de vent, els núvols justos per fer bonic.

Al parc de Tortosa ens ha vingut a rebre el vol d'una papallona, i la bellesa d'una música clàssica, ni massa forta ni massa fluixa, que sortia dels altaveus d'un restaurant.

El nostre fill es gronxava, ningú gosava cridar, els coloms dibuixaven trajectòries invisibles.

Un regal d'aquest nou any ple d'esperances que he intentat captar en un vídeo.La màgia de les coses senzilles