Un escriu

Fa uns dies vaig penjar un vídeo llegint el poema de Víctor Canicio "Uno escribe", i inspirat per ell, i com a homenatge, he escrit la meva versió:
UN ESCRIU
.

Un escriu per enfurir els déus que,

evidentment, no et llegeixen.

.

Un escriu per imitar sense èxit

el batec de les ales.

.

Un escriu per aixecar muralles

contra les trompetes de l’oblit.

.

Un escriu

per donar menjar als peixos de la consciència,

per evitar uns quants taurons.

.

Un escriu perquè no sigui dit

que no s’ha dit.

.

Un escriu

perquè les paraules són ludópates

i el desig de jugar s’encomana.

.

Un escriu quan parla,

quan calla,

quan escolta.

.

Un escriu i riu,

i plora,

i es relaxa.

.

Un escriu per, entre, sota i dins.

.

Un escriu si les condicions són les òptimes

i, sobretot, si no ho són.

.

Un escriu de ràbia i d’impotència

però no es cura.

.

Un escriu perquè creu que creu,

perquè dubta que dubti.

.

Un escriu a les portes de l’abisme,

des del balcó de la vanitat.

.

Un escriu amb l’esperança

que es disfressin cicatrius,

però sense gaire fe.

.

 Un escriu per no fer del silenci un vici,

ni un coixí massa tou amb el nostre nom.

.

Un escriu per despullar-se a capes,

sense pressa, fins al moll de l’os.

I per vestir-se.

.

Un escriu a les parets amb les ungles

quan prem la paraula adequada.

.

Un escriu sense la pressió de cap mirada,

quan tanca els ulls i, curiosament,

els obre.

.

Un escriu a batzegades, a empentes,

a cops de colze contra el seu pànic.

.

Un escriu

si no és nascut per a cridar a crits.

.

Un escriu amb les mans al trapezi

i els peus a l’aire.

Indecís i fràgil.

.

Un escriu quan escriu.

I abans.

.

Un escriu i, després,

quan ja no escriu,

s’enyora de veure néixer els mots.