A la feina he de buscar un
parell de factures que es troben arxivades en una pila que fa un pam de gruix.
Em temo el pitjor, però, contra tot pronòstic, les dues factures m’esperen
quasi dalt del tot i les localitzo de seguida, i respiro profundament de
satisfacció.
Si les factures haguessin
estat amagades al fons, segur que hauria evocat la famosa llei de Murphy, però
ara m’he quedat sense arguments. La vida es rebel·la i imagino que em mira
picardiosa i diu, amb les mans als malucs en forma de gerra: i ara què, eh? I
té raó, sovint som massa exigents amb la vida, i molt poc agraïts per tot el
que ens regala.
La llei de Murphy s'ha complert: pensaves escriure una entrada dient que sempre la factura que cerques és al final de la pila, i t'ha sortit malament!
ResponEliminaClar, és que sempre ens fixem en les coses que no surten com voldríem
ResponEliminaAfortunadament, Murphy perd per golejada. Però li agrada molt sortir a la foto.
ResponElimina