mar, arena, sol

El murmuri de les onades com a banda sonora del pensament; pessigolles d'escuma juguen amb els peus a la platja. El mar balanceja sota l'auspici del sol i el vol d'aus marines, ansioses de moure en llibertat, esquitxa el sostre del món. Al lluny, una barca es bressola a contrallum, disfressada d'ombra. Decorat perfecte, potser massa, per resultar versemblant; els abismes d'on vinc són perversos apuntadors del drama que m'ocupa, que em preocupa, que m'envaeix com un tirà; ¿L'autor ?, un covard que s'amaga rere l'anonimat, o potser, no vull enganyar-me, jo mateix. Les onades no desisteixen en la seva obstinació i el mar, obstinat, m'arrenca un somriure; pessigolles d'escuma desperten els meus peus. Respir, avanço, i, fins i tot, em burlo de la meva insensatesa. Sorra i sol entre els dits de la meva vida.

.

Foto de Daniel Ruswick, de la web Unplash.