El murmuri de les onades com a banda sonora
del pensament; pessigolles d'escuma juguen amb els peus a la platja. El mar
balanceja sota l'auspici del sol i el vol d'aus marines, ansioses de moure en
llibertat, esquitxa el sostre del món. Al lluny, una barca es bressola a
contrallum, disfressada d'ombra. Decorat perfecte, potser massa, per resultar
versemblant; els abismes d'on vinc són perversos apuntadors del drama que
m'ocupa, que em preocupa, que m'envaeix com un tirà; ¿L'autor ?, un covard que
s'amaga rere l'anonimat, o potser, no vull enganyar-me, jo mateix. Les onades
no desisteixen en la seva obstinació i el mar, obstinat, m'arrenca un somriure;
pessigolles d'escuma desperten els meus peus. Respir, avanço, i, fins i tot, em
burlo de la meva insensatesa. Sorra i sol entre els dits de la meva vida.
.
Foto de Daniel Ruswick, de la web Unplash.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada