Un dia amb El noi del costat del padrí, a Barcelona

18 de novembre. Excursió a Barcelona amb El noi del costatdel padrí. Faré una nova no-presentació del llibre, aquest cop a La casa del llibre, del passeig de Gràcia.

Primer regal; vaig en tren, i això suposa que podré badar una bona estona, i prendre notes de les coses que veig i sento (al final, us en faré un resum).

He agafat un tren que arriba tres hores abans de la no-presentació. Podria haver ajustat més, però així disposo de temps per visitar alguna llibreria. Com sempre que visito la capital, l’experiència és decebedora, però ja la comentaré en un proper apunt.

A pocs metres de La casa del llibre, ja m’espera Rafel Casas un amic blocaire fidel, un membre d’aquesta família en xarxa que hem anat creant entre tots els darrers anys, i que són un dels puntals de la meva confiança. Després s’hi afegiran el Gabriel Boloix i la Isabel Barriel, i amigues de lletres com la Carme Meix (que en parla al seu blog) i la Pilar Garriga, i amics del poble, La Judit, el Pep i son fill Enric, i altra gent anònima per a mi.

L’encarregada de la llibreria que ha coordinat l’acte, m’espera amb un somriure. Li estranya que vagi sol, a pèl, però li explico que no vull fer cap presentació. La convido a iniciar l’acte fent una petita introducció, però declina la invitació; de vegades oblido el molt que espanta parlar en públic.

I començo la meva intervenció (que no presentació, que consti), i parlo de realitat i ficció, i juguem a provocar històries, amb l’ajut inestimable d’un personatge real que, involuntàriament, participa en tots els meus actes darrerament (haureu de venir al proper per saber de qui es tracta).

Després de l’acte, em fan adonar que mentre parlava, damunt meu, hi ha un rètol on diu: OCI I BENESTAR.

I ara, el resum d’algunes cosetes que he observat:

A la cua de l’estació, una dona gran li diu a sa filla, potser, que demani bitllet per a Sant Vicent, que no s’equivoqui; que pensi en els pèsols (vés a saber quina relació hi deu haver). En una de les estacions, la meva finestreta s’atura davant d’una torre d’alta tensió, amb una senyal que diu “peligro de muerte” (no tindria res d’estrany, si no fos perquè el dia abans m’havien trobat la tensió massa alta; un avís?). Prop de Barcelona, polígons amb magatzems abandonats; en una es llegeix una pintada d’esperança: “la suerte nunca te olvida”. Ja a Barcelona, mentre passejo i bado pels carrers, veig que ja estan penjant els llums de Nadal.  A la Gran via, observo que hi ha penjat el missatge “Fum, fum, fum”. Em sembla adequat, lògic i tradicional; però més endavant, n’hi ha d’altres del mateix estil, però amb els següents textos: “Ping, pong, pang”, “Glup, glup, glup”, “Nyam, nyam, nyam”. Sóc l’únic que ho troba estrany?

PD: l’endemà, el Pep, un amic present a l’acte, comenta al facebook que mentre improvisava lletres de cançons amb el seu fill petit, aquest ha dit: “fem com el Jesús, que comença a escriure un conte i no sap com l’acabarà”.