Ordenant en carpetes informàtiques les fotografies del
passat novembre, m’aturo a observar amb més deteniment les del 9N. Ja he explicat les emocions viscudes aquell dia. En una de les fotos, tinc a mon fill
als braços mentre li deixo posar la papereta dins l’urna. No és una foto
original, n’he vist moltíssimes per les xarxes, mostra de la il·lusió amb què
vam viure el moment. Avui, però, no em fixo en els teòrics protagonistes de la
imatge que va enquadrar la meva dona, sinó en un testimoni involuntari, un home
que esperava el seu torn, un metre més enrere, i que observa l’escena amb un
somriure a la cara, de simpatia, de solidaritat, de companyia. La revolució
dels somriures.
Gairebé 1 mes després del 9N, a la independència se l'espera ( o no).Com s'esperen els pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2015 ( o no). O s'espera pel 2015 la recuperació de la paga extra dels treballadors de la Generalitat, tres anys sense ( o no).
ResponElimina