La revolució dels somriures

Ordenant en carpetes informàtiques les fotografies del passat novembre, m’aturo a observar amb més deteniment les del 9N. Ja he explicat les emocions viscudes aquell dia. En una de les fotos, tinc a mon fill als braços mentre li deixo posar la papereta dins l’urna. No és una foto original, n’he vist moltíssimes per les xarxes, mostra de la il·lusió amb què vam viure el moment. Avui, però, no em fixo en els teòrics protagonistes de la imatge que va enquadrar la meva dona, sinó en un testimoni involuntari, un home que esperava el seu torn, un metre més enrere, i que observa l’escena amb un somriure a la cara, de simpatia, de solidaritat, de companyia. La revolució dels somriures.