Com sempre, llegeixo algun conte d'El noi del costat del padrí, i algun nanoconte inèdit. Fins i tot, in situ, i provocat pel David, escric un nanoconte dedicat al programa:
Requisits d'admissió: emocionar-se amb les paraules. Em dono d'alta al Club Dante.
Parlem, reflexionem, riem, al voltant de les paraules i la literatura, de la qual, tots tres, en som apassionats.
M'emociona que acompanyi la xerrada la cançó Maig d'amor, de Jesús Fusté, basada en un poema de Gerard Vergés.
Aprofitant el viatge, a banda de fixar-me en uns quants personatges de carrer, visito el Museu d'Història de Catalunya, que no és el mateix que una Història de Catalunya de museu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada