signes ben enllaçats

A la feina, cada dia m’arriben instàncies escrites a mà. Pel tipus de lletra pots endevinar moltes coses del seu autor o autora, per exemple, l’edat. De tant en tant m’arriba una lletra que podria ser de ma mare, una lletra amb majúscules recargolades, de signes ben enllaçats uns amb els altres, avesada a buscar la pulcritud i la bellesa, segurament a base de moltes repeticions a l’inici del seu aprenentatge. Em desperta tendresa, fins i tot les faltes d’ortografia, fruit d’un ensenyament trencat, insuficient o empeltat d’altres llengües. Imagino la mà ja una mica tremolosa pel pes tirà del temps, intueixo a l’horitzó la seva entrada al passat.