Porto el viure embastat dels fils sobrers
que han deixat les fades.
A poc a poc, amb els genolls pelats
després de fer i desfer plomalls de flors
a mossegades,
aixeco el cos adolorit
pels anys malmesos estripant
bombolles d’aire.
.
(Fragment d'Una sortida digna, de Jesús Fusté)
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada