31 de març 2016
papallona
Notar al damunt la mà de la persona estimada, adormida, sempre viva, càlida, tremolosa. No respirar, per evitar que fugi volant, com una papallona.
30 de març 2016
La guitarra blava, de John Banville
La guitarra blava, de John Banville
Bromera edicions, 2016
Oliver Orme és un pintor en hores
baixes, la seva musa l’ha abandonat. És també un lladre que roba pel plaer
eròtic d’apoderar-se de les pertinences dels altres. Possessions com la
irresistible Polly, la dona del seu amic Marcus. Quan aquest «robatori» surt a
la llum –amb conseqüències irreparables per a tots els implicats–, el culpable
es reclou a la seva llar de la infantesa tractant de fugir de tot. Aquí emprèn
un viatge que l’obliga a enfrontar-se a ell mateix a la recerca de la redempció.
Mònica Batet a Tens un racó dalt del món
Mònica Batet torna al plató de Tens un racó dalt del món per parlar-nos de la seva nova i suggerent novel·la Neu, óssos blancs, i alguns homes més valents que els altres.
Amb tres novel·les, Mònica Batet s'ha convertit en una de les autores catalanes que ja he decidit seguir amb devoció.
Les seves novel·les em fan sentir, pensar, reflexionar..., són originals i la trama, que no s'ubica mai en un espai ni en un lloc concret, esdevenen profundes i em captiven amb una atmòsfera difícil d'explicar.
En aquest cas, la novel·la esdevé en un lloc fred i fosc, i els personatges, amarats d'aquest fred, lluiten a al seva manera contra la tirania.
La imaginació com a arma per sobreviure, una reflexió sobre la forma d'educar, sobre l'amor de vegades mal interpretat, sobre la lluita per superar les nostres pors i les cotilles que ens han imposat, de vegades pel nostre bé. El valor de la paraula escrita.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Antologia de rondalles valencianes, d’Enric
Valor; L’ombra del bou, de Manel Alonso i Català; El caçador
de bruixes, de David Martí.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 30 de març i 6 d'abril a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.
29 de març 2016
POstres de músic alliberat a Tortosa
Fa uns dies, l'amic d'aventures tortosines lúdico-culturals, Quimo Panisello, m'envia aquesta foto per whatsapp. Acompanyat de Clàudia, Sabina, Sena i Vera, han trobat un exemplar del meu recull de contes Postres de músic, alliberat a la plaça d'armes dels Castell de la Suda de Tortosa.
Que els llibres, un cop escrits, tenen vida pròpia, és tot un clàssic, però també és una gran veritat. Jo allibero llibres sovint per la ciutat, però aquest no l'he deixat jo! Em fa molta alegria que algú es dediqui a deixar-lo per la ciutat per tal que algú altre el trobi. Desconec qui ha fet aquesta actuació, però li agraeixo públicament.
28 de març 2016
27 de març 2016
Tradiciò de Setmana Santa: visita a la llibreria Serret
No recordo quants anys fa que pujo a la llibreria Serret de Vall-de-roures, en companyia de la Francesca Aliern. Ja és una tradició anual, que gairebé ja no cal programar, i crec que a Vall-de-roures ja ho podrien incloure als actes ficos de la Setmana Santa.
El ritual és sempre similar: passar per Xerta a buscar la Paquita, conversa agradable, posar-nos al corrent de les nostres vides... Ja són molts anys i moltes activitats compartides, i no es pot dir que siguem companys, sinó autèntics amics, i l'estima és mútua. Ës la mena de coses que m'ha regalat la literatura: molta vida, molta emoció, molts sentiments compartits.
L'Octavi, com sempre, al mig del seu reialme, fa d'home orquestra tot el matí, i em diverteix contemplar els seus moviments, els projectes que li vessen pels ulls i les mans, l'entusiasme que s'encomana i, vulguis o no, t'acaba encomanant.
En diverses ocasions, allí és on he signat els primers exemplars dels meus llibres, i enguany no ha estat una excepció: una bona forma d'entrar en calor de cara a les activitats de promoció del llibre, una bona manera de renovar la il·lusió.
Per ser feliç, entre altres coses, només cal envoltar-se de bona gent, de gent positiva.
26 de març 2016
Espurna blanca, d’Enric Larreula
Espurna blanca, d’Enric Larreula, il·lustrat per
Marta Montañà
Baula Edicions, 2015
Espurna Blanca vol ser més que un conte. En realitat Espurna
Blanca és un símbol,
és un desig, és un anhel… També és la por contra l’incomprensible, el
desconcert contra l’abús de poder. Però de ben segur que també és una
esperança, i és una voluntat de justícia, i és la fraternitat entre els humans,
i també entre els humans i les bèsties… Espurna Blanca és un cant a la PAU.
25 de març 2016
A la llibreria Serret
Demà al matí continuo el que ja és una tradició de Setmana Santa: anar a signar llibres a la llibreria Serret, acompanyat de Francesca Aliern.
Hem quedat a Xerta a les 9 del matí, i junts farem cap a Vall-de-roures per viure un nou matí en la companyia de l'Octavi Serret i d'una bona colla de lectors que acudeixen en peregrinació a la llibreria, a veure què els ven l'Octavi.
També com ja ha passat diverses vegades, allí és on signaré els primers exemplars d'un nou llibre, que aquest cop és el recull de contes No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions
La passejadora de gossos, de Francesc Bodí
La passejadora de gossos, de Francesc
Bodí
PREMI DE NARRATIVA CIUTAT DE VALÈNCIA
Bromera edicions, 2016
A la València dels
desnonaments i la corrupció, de la crisi i les obres faraòniques, hi viuen un
director de banc, una notària tafanera, una mare sola a punt de perdre el pis,
una intèrpret bonica i espavilada, una dona que pateix alzhèimer, un carter
jubilat, un professor d’institut amb depressió, i Manela, una estudiant de
Filosofia que passeja els gossos de tots ells. A través d’aquesta jove
desenfadada i vital, que impregna de filosofia el seu món i que captiva el
lector des de la primera pàgina, coneixerem tant la seua vida com la dels
clients, i com s’entrecreuen per brodar un somriure en el tapís irònic de
l’actualitat.
La novel·la, Premi Ciutat de València 2015,
és una història de supervivents que lluiten cada dia per no perdre les ganes de
viure. Un relat fresc, intel·ligent i ple de tendresa sobre la comunicació,
l’amor i el desamor, l’amistat, la valentia, sobre com refer-se de les caigudes
i mirar cap endavant, que destaca també per la riquesa del llenguatge i pel seu
estil àgil i directe.
Gerard Vergés, la recerca creativa, d’Albert Curto i Laura Tienda
Onada
Edicions, 2015
Col·lecció de monografies de fotògrafs,
professionals o afeccionats, que ens han deixat imatges de valor documental
sobre Tortosa i les Terres de l’Ebre.
Volum dedicat al fotògraf tortosí Gerard Vergés.
Volum dedicat al fotògraf tortosí Gerard Vergés.
24 de març 2016
L' Ada Goth i el concurs estrambòtic, de Chris Riddell
L' Ada Goth i el concurs estrambòtic,
de Chris Riddell
Editorial Cruïlla, 2016
Tercera aventura de l'exitosa sèrie de
L'Ada Goth, aquesta vegada amb una dosi extra de misteri... i homes llop!
Sinopsi:
L'Ada Goth és a punt per rebre els
participants d'un concurs de gossos molt estrambòtic que es farà a la Mansió Esgarrifòtila.
Però unes petjades misterioses, uns udols en plena nit i unes sabates rosegades
posaran a prova l'Ada i els seus amics, que hauran de descobrir què passa abans
no arribi la nit de lluna plena...
23 de març 2016
Converses agafades al vol
Una noia, d'uns disset anys, parlant pel mòbil al carrer:
"No t'has de quedar amb aquesta frase, perquè m'ha sortit així."
.
Ai, les paraules, tenen un poder que de vegades se'ns escapa de les mans.
"No t'has de quedar amb aquesta frase, perquè m'ha sortit així."
.
Ai, les paraules, tenen un poder que de vegades se'ns escapa de les mans.
22 de març 2016
Llavis molsuts i altres mentides, de Jesús Serrano
Llavis molsuts i altres mentides, de Jesús
Serrano
Sota l’aparença d’un conte per a nens,
heus aquí una narració que tracta d’entrellaçar l’esdevenir vital de dues dones
de la mateixa família sense que aquestes n’arribin a entendre ni el com ni el
perquè. Avui, en ple segle XXI, encara resten moltes històries per descobrir al
voltant de la Guerra
Civil i, potser, una de les menys conegudes va ocórrer a
Amposta…
El present volum recull, a més de
“Llavis molsuts”, el relat curt “Mentides”, un text amb diverses complicitats
literàries que permetran integrar les dues històries que Jesús Serrano ens
ofereix en aquesta primera irrupció seva en el món de la novel·la amb rerefons
històric.
A Móra la Nova amb El noi del costat del padrí
Van escollir el meu llibre "El noi delcostat del padrí" perquè els alumnes llegeixin alguns dels contes. L'acte va tenir lloc a la Biblioteca Municipal, a l'edifici on ja fa uns quants anys vaig fer un taller literari.
Aquesta mena d'actes són tot un regal per a mi: alumnes llegint els meus contes en veu alta, i a més, acompanyats de violí. Comprovar com els meus conte si els meus llibres passegen i estan vius dins les aules m'omple d'alegria i orgull, perquè poques coses hi ha tan importants com l'educació.
Cada conte em sembla nou, diferent, i els escolto quasi sense respirar, o sense necessitar respirar.
Al final, jo també en llegeixo uns quants, i nanocontes, és clar, i un fragment del dietari Per no perdre'm les molles, amb el nostre fill de protagonista.
El fan algunes preguntes i comentaris, i un d'ells segur que no l'oblidaré mai, perquè en tots aquests anys d'anar pel món fent actes literaris mai m'havien dit una cosa així. Una de les dones del públic explica que va estar llegint El noi del costat del padrí al mateix temps que la seva parella, i que els van agradar els personatges senzills i propers; tan propers, que van estar jugant a imaginar-se quin dels personatges del llibre podria ser tal o qual persona que trobaven pel carrer. Ho he trobat sensacional. Regals.
Més fotos en aquest enllaç
Els Gremis de Tortosa, de Ramon Miravall
El saló de sessions de l’Ajuntament de Tortosa va acollir, el dijous 17 de març de 2016, la presentació de l'obra "Els Gremis de Tortosa", un llibre de Ramon Miravall obert a estudiar la importància històrica i social de les confraries. L’acte va servir també per presentar "Fenòmens atmosfèrics", versions i refranys populars recollits a Tortosa, de Francesc Mestre i Noé.
Els gremis i les consegüents confraries sempre han estat presents en els textos dels nostres escriptors i periodistes, malgrat que mai ningú hagi entrat obertament al tema i a estudiar la seva importància històrica i social, sense comptar mai amb la seva envergadura laboral, política i militar i tot referint-los a unes advocacions religioses de caràcter popular.
Ara, en aquesta nova versió i bandejada la inicial, l’autor exposa i ordena la poca cosa que sobre aquest ha aportat la recerca documental i exposa un fet que explica el procés obrer des de l’Edat Mitjana, els moviments populars, la lluita de classes, la formació de les unions o gremis amb la seva derivació en confraries. Llavors descobreix la gran importància dels gremis, la seva gran incidència històrica i social, la seva essencialitat en la nostra societat.
21 de març 2016
La Lea i el cargol, de rafael del Hoyo
Il·lustracions: Marta Montañá
Baula Edicions, 2015
.
Cap amunt.
Cap avall.
Cap amunt.
Cap avall.
Comença a ploure, i les gotes de pluja
porten una màgina especial.
De sobte, un cargol somriu
i
Aquest dijous, a la Filmoteca de Catalunya
Dins de la campanya d'escriptors de Capçalera de la Institució de les Letres Catalanes, em van proposar participar en un activitat interessant a la Filmoteca de Catalunya. Havia d'escollir tres pel·lícules que fossin importants per a mi. De les tres, han triat Groundhog day (Atrapat en el temps) protagonitzada per Bill Murray.
Aquesta pel·lícula, que no em canso de mirar, que em diverteix i que em fa reflexionar alhora, es projectarà el 24 de març, a les 18.30, i abans jo faré una breu presentació (Pàgina 35 del programa d'activitats del mes de març).
20 de març 2016
Malparits!, de Genís Sinca
Malparits!,
de Genís Sinca
Joaquím Maristany, un barceloní de
vint-i-cinc anys adectat de Síndrome
de Tourette, la malaltia dels tics, arriba a Andorra per treballar -disfressat
de pollastre publicitari- per la coneguda cadena de supermercats d'alimentació Comelles. La seva arribada provoca un gran impacte, no tan sols per la
disfressa per la campanya "La Gallina Feliç ", sinó per la severitat dels tics que el sacsegen, que, a més dels físics, van acompanyats d'una incontinència
oral extrema que el fa udolar i proferir insults i exclamacions de tot tipus,
com el seu tenaç i reiteratiu "Malparits!".
A Móra la Nova amb El noi del costat del padrí
El dia 20 de març és el dia mundial de la narració oral i és per aquest motiu que el dilluns 21 de març, l’Institut Escola de Móra
Han escollit el me llibre "El noi delcostat del padrí" perquè els alumnes puguin llegir els seus nanocontes. Allí estaré per poder intercanviar opinions, rebre preguntes i xalar de valent.
L'acte seria el 21 de març a les 18.00h a
L’ombra del bou, de Manel Alonso i Català
L’ombra del bou, de
Manel Alonso i Català
Editorial Neopàtria,
2016
L’ombra del bou dibuixa sobre les llambordes de Pouet un
univers on la tragèdia i la comèdia, el present i el passat es donen la mà.
El mite, la festa, la gastronomia, l’amor, la llengua, les relacions
personals, la literatura, així com la música, els esports, les contalles i les
anècdotes d’arrel tradicional són una vegada més font d’inspiració en la
narrativa de Manel Alonso.
En aquesta ocasió ens oferix vint-i-set relats protagonitzats per gent
normal i corrent que, sota l’ombra del bou, un dia de festa s’enfronten a un
moment crucial de les seues vides.
19 de març 2016
La Passió de Vilalba dels Arcs. Una història segons el poble. Marc Jornet i Marc Sampé
La Passió de Vilalba dels Arcs. Una història segons el poble.
Text: Marc Jornet i Marc Sampé
Il•lustracions: Àngels Cid
Sinopsi: Una xiqueta va amb la seua família a passar les vacances de Setmana Santa a la Terra Alta i allà descobreix la passió de Vilalba dels Arcs. Té l'oportunitat de conèixer un dels personatges que li va explicant tota la representació. La xiqueta està encantada i descobreix com s'explica la història de Jesús amb ulls de dona.
No és la derrota, sinó el vent; com naix el títol
A principis de desembre de 2015, el llibre ja estava preparat per a entrar a la rampa d'enlairament. Faltava un detall molt important per a mi: el títol.
Sempre ho deixo per al final, sempre acostuma a costar-me, i no el decideixo fins que m'enamoro. Per què trobar el títol idoni és com l'amor. Quan algun apersona m'ha comentat que no sabi asi estava o no estava enamorat/ada d'una altra, jo he tingut clar que no estava. Quan estàs enamorat de veritat, ho saps, sense dubte. Amb els títols dels llibres em passa una cosa similar: si no veig clar que ñes el títol correcte, és que no ho és.
En aquest cas, vaig seguit una tàctica que acostumo a utiltzar: rellegir el llibre per a veure si alguna de les frases pot convertir-se en títol: i en vaig seleccionar cinc. I com que sóc juganer de mena, i com que no m'acabava de decidir, vaig posar els títols a votació a les xarxes socials: facebook, blog, whatsapps... Al principi hi havia un clar empat entre dos o tres títols, però de seguida va començar a destacar-ne un. I jo vaig notar com m'alegrava cada cop que aquest títol rebia un vot: això volia dir que era aquell el títol que en fons m'agradava. Ja estava enamorat!
I el guanyador, amb més vots que la resta de títols conjunts, fou: No és la derrota, sinó el vent.
Algunes persones consultades, amb ànim de fer una crítica constructiva, comentaven que no és adequat per a un llibre juvenil utilitzar paraules negatives, com ara "derrota". Peò jo crec que és just al contrari, que el títol és positiu i que dóna força i empenta, un missatge d'esperança per a tots els mitjons caiguts del món.
Què en penseu?
18 de març 2016
En Miquelet i els cucuts, de Joaquim Carbó
En Miquelet i elscucuts, de Joaquim Carbó
Baula Edicions, 2015
En Miquelet passeja
pel bosc que envolta la masia dels avis. Camina a poc a poc i amb els ulls ben
oberts per observar les plantes, les flors i els animalons que hi viuen. Salva
un pobre conill de l’escopeta d’un ferotge caçador. I descobreix, indignat, què
fan els cucuts amb els ous que troben als nius dels altres ocells. De cop i
volta, quan sent aquell cant tan característic, no s’hi pensa gens i l’imita
tan bé com pot: «Cu-cut! Cu-cut!».
Un
altre conte d’en Miquelet, escrit per Joaquim Carbó i il·lustrat per Montse
Tobella amb la seva delicadesa tan poètica.
Quaderns, de Ramona Solé
Quaderns, de Ramona Solé
Llibres del delicte, 2015
Una escriptora amb agorafòbia
desapareix en un petit poble lleidatà. Els quaderns on dues nenes, per passar
l’estona, anoten els moviments que observen en els veïns de la vila seran el punt
de partida d’una investigació que alterarà el ritme tranquil dels vilatans.
Quan en Miquel, un mosso d’esquadra nascut al poble, s’assabenta que el cas pot
destapar alguns secrets que afecten la seva família i que alimentaran les
xafarderes que creuen saber-ho tot de tothom, s’involucra en la investigació.
Però els comandaments l’hi impedeixen per la vinculació personal amb els fets i
es genera una tensió que amenaça amb dificultar la feina policial. Sota les
mirades atentes dels veïns que comenten la investigació dels Mossos com una
xafarderia més, la desaparició de l’escriptora condueix al descobriment de la
doble cara d’un poble que viu amagant el que és i desitjant el que només pot
ser en secret. Quaderns és el debut literari de la blogguer literària Ramona
Solé, que després de moltes ressenyes a la seva web s’ha engrescat a escriure
una novel·la on retrata la vida tranquil·la d’un poble que es veu sacsejat per
un succés inesperat.
17 de març 2016
Preparant novetat editorial
La Sala de premsa d'Editorial Onada ja prepara el llançament de la novetat del meu recull de contes, No és la derrota, sinó el vent
16 de març 2016
M'agraden els contes breus
M'agraden els contes breus; amb ells puc suggerir grans i profundes històries, amb ells puc fer poesia.
Jordi Pijoan-López a Tens un racó dalt del món
Jordi Pijoan-López torna al plató de Tens un racó dalt del món per parlar-nos novament del gèner negre, amb l'excusa de la seva nova novel·la Els àngels de Sóar.
La novel·la que es pot etiquetar de gènere negre, perquè un detectiu, i una persona que es veu embolicada de forma involuntària en un crim, es passen la novel·la investigant la desaparició del cadàver, però tot plegat és només una excusa que es busca l'autor, una llaminadura, per a parlar-nos d'altres temes molt potents: el SIDA, l'homosexualitat, l'abús i manipulació del poder i la seva manca de escrúpols, la religió...
Farem un viatge a l'època esplendorosa del moviment gay a San Francisco, i el protagonista, un personatge cínic i egoista, acabarà fent-se fins i tot una mica tolerant.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Con quien paces, de Víctor Canicio; Els ritmes del
delta de l'Ebre, de Núria Ibáñez; El nazi de
Siurana, de Toni Orensanz; Amb dits de molsa, d’Alfons Cama.
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Joan Rebull.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 16 i 23 de marçr a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.
15 de març 2016
Amb el cor a la mà, de Toni Giménez, il·lustrat per
Cristina Losantos
Baula Edicions, 2015
A Amb
el cor a la mà hi trobareu cançons que serveixen per treballar i fomentar els
valors humans, cançons que ens ajuden a reflexionar sobre la realitat, a
comprendre millor el món en què vivim, a donar sentit i rumb a les nostres
pròpies vides. Són cançons per aprendre-les, per cantar-les, per gaudir-les i
per compartir-les.
No és la derrota, sinço el vent. La sinopsi
Us avanço la sinopsi del meu proper llibre, No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.
Us heu trobat mai un mitjó tirat al mig del carrer? Us heu preguntat qui, com o per què? Voldríeu saber qui, i per què algú el pot plegar? L’autor d’aquest llibre sí, i s’ha fet tantes preguntes al seu voltant, i s’ha donat tantes respostes, que ha escrit trenta-cinc contes per buscar alguna explicació possible.
El vent, un gat i un gos que lluiten, una parella que discuteix, un pirata coix, una fada en pràctiques, un moixó enginyós… són personatges que habiten el recull. Un exercici per mirar el món amb altres ulls, per qüestionar-nos allò que ens envolta, per posar-nos a la pell de l’altre i, per tant, per a estimar.
Si amb les propostes de l’autor no en teniu prou, podeu inventar-ne més.
14 de març 2016
prínceps i granotes
No
sóc un petit príncep, sinó una petita granota que, a les teves mans, es veu
capaç de saltar. Em beses?
13 de març 2016
Els més grans per als més petits
Nova col·lecció infantil de Cossetània Edicions, per tal de donar a conèixer Els més grans per als més petits, d'una forma divertida, amb jocs inclosos.
Escirt per marià Veloy i il·lustrats per David Maynar
Comença la col·lecció amb els llibres dedicats a Jaume I, Gaudí i Dalí
Cafè de París, de Francesca Aliern
Cossetània
Edicions 2015
Sinopsi
Seguint els passos d’un comediant de plaça d’origen grec, la
protagonista d’aquesta història desapareix del seu poble i deixa enrere una
vida que ja no podrà recuperar. La jove Magdalena decideix provar sort en
l’incert món de la música i, en poc temps, passa de cantar a l’hort de casa, en
un poble marcat per les penúries i l’èxode rural, a triomfar com a Madeleine en
els escenaris de les grans ciutats. La descoberta del Cafè de París la portarà
a viure un idil·li amb la ciutat de les llums i, també, a conèixer el
significat de l’èxit i les seues grans repercussions en la vida familiar.
Aquesta novel·la ens presenta la història d’una dona apassionada
per la música que, en temps de la Segona Guerra Mundial, recorre espais emblemàtics
del món artístic i, en un moment determinat, agafa les regnes de la seua vida i
ja no les deixa anar mai més, malgrat que siguin dures i punxenques.
12 de març 2016
El món de la Itaí, d’Asha Miró
El món de la Itaí , d’Asha Miró, il·lustat
per Patrícia Geis
Baula Edicions, 2015
El món de la
Itaí és un cant a
la força interior de les persones.
La caragolada, de Roger Roig i Hugo Prades
Cossetània Edicions
En aquest conte el
Patufet organitza una caminada pel camp, per distreure els seus amics després
d’una avorrida tarda de pluja. Allà hi troben un munt de caragols, que han
sortit atrets per l’aigua! Amb els caragols que han trobat, faran una
caragolada per llepar-se els bigotis. Bon profit!
11 de març 2016
Generació Gintònic, de Damià del Clot
Cossetània Edicions, 2015
Sinopsi
Barcelona. Any 1969. Pel carrer Tuset
desfilen models, publicistes, arquitectes, cineastes, escriptors, editors i
músics. És la versió local del Carnaby Street de Londres. Tot és festa, disseny
i modernitat. Fiona, una estudiant de literatura, es deixa seduir pel seu
professor, un escriptor de tendències sexuals ambigües. A la relació s’hi
afegirà Bella, una enigmàtica model i musa de l’Escola de Barcelona, un nou
moviment d’avantguarda. Fiona es veurà arrossegada per les nits màgiques i
lisèrgiques de la
Gauche Divine. Amb el Bocaccio, el Flash-flash, el Jamboree i
la Cova del Drac
com a teló de fons, Generació
Gintònictraça un relat de la Barcelona del final dels anys seixanta que va
saber transgredir la grisor del règim per transformar-se en un reducte vital de
modernitat.
Microcontes a la UB
Feliç m'arriba la notícia de l'Anna Maria Villalonga que estan treballant els meus microcontes a la seva classe de la Universitat de Barcelona, juntament ambels del Sergi G. Oset i Jordi Masó.
Gràcies.
Microcontes al poder!
Gràcies.
Microcontes al poder!
10 de març 2016
Paraules de Júlia, de Joan Bustos
Paraules de Júlia, de Joan Bustos
Edicions del Bullent, 2016
Premi Enric Valor de narrativa
juvenil - 2015
Júlia & Helena. Dues amigues, des de sempre i per
sempre. Bojament enamorades (o no) del professor d'anglès. És estiu i Copa de lletres a Riba-roja
Coordina la tertúlia TitePeralta i Josep S. Cid.
diLLUMS d'Arts al Forn
El passat 7 de març
va tenir lloc una nova trobada dels diLLUMS d'Arts al Forn. Una excusa més per
a trobar-nos amants, creadors i usuaris de la cultura, per mostrar la nostra
obra, compartir sensacions, o simplement gaudir de companyia. A més de les activitats
espontànies que puguin sortir, aquest diLLUMS passats es va fer una sessió de
retrats, a càrrec de Zoraida de Torres Burgos, Anna Balart, Agustí Forner i
Josep Lizárraga. Propera trobada, 4 d'abril.
Més fotos en aquest enllaç
08 de març 2016
Al club de lectura de Campredó, o Ser entendre les dones?
Divendres passat vaig anar al Club de lectura de la Biblioteca de Campredó per comentar El noi del costat del padrí.
No em canso de repetir el regal que representa acudir a un club de lectura per comentar un llibre, per rebre i compartir sensacions, perquè em retornin les emocions que hi vaig abocar, però filtrades, i sovint multiplicades, pels ulls dels lectors (quasi sempre lectores).
A més, normalment et serveix per a retornar a un llibre que ja té alguns anys, i recuperes sensacions molt entranyables.
Sigui quin sigui el llibre que es comenta en els diversos clubs que he assisit, els comentaris acostumen a ser similars, perquè els llibres ho són, fills tots d'una mateixa sensibilitat i interessos.
Aquest dia va tenir lloc un anècdota graciosa, quan una dona gran quan ja portàvem uns minuts parlant, va expressar que li hauria agradat preguntar a l'autor si estava casat. Ella no era conscient que jo n'era l'autor, i va dir que a la foto em trobava més jove, o va ser a l'inrevés, ara no ho recordo. La qüestió és que em volia preguntar si estava casat, perquè havia apreciat que jo comprenia les dones, que quan parlava d'elles es notava que les entenc. Aquest comentari m'afalaga, i em fa pensar, perquè no és el primer cop que m'ho comenten en un club de lectura. No sé si arribo a tant, però és cert que comparteixo amb elles certa sensibilitat i manera de veure la vida, si és que ens deixem arrossegar pels tòpics. Les dones han estat unes secundàries de la història, almenys de la història oficial, no de la real i quotidiana, i en molts casos han estat les perdedores, i aquest tipus de personatges sempre em motiven, els estimo. Per això potser m'hi sento identificat i les entenc.
Va per elles, doncs, per les dones i, sobretot, per a la meva, per la part que li toca de la meva sensibilitat i emoció.
07 de març 2016
Seria possible?
Seria
possible disoldre’m sobre la teva pell, i abraçar
cadascun dels teus centímetres?
Seria possible intentar-ho?
Seria dolç.
06 de març 2016
Defenseu-nos en la batalla, de Miquel Reverté
Defenseu-nos en la batalla, de Miquel Reverté
XXVII Premi Literari Vila d'Ascó
Cossetània
Edicions 2015
Sinopsi
29 de setembre de 2011, festivitat de Sant Miquel. La ciutat de
Tortosa és testimoni d’un crim terrorífic que ha sacsejat la vida quotidiana
dels seus habitants. Un assassí en sèrie que fa més de deu anys que actua arreu
de Catalunya s’ha instal·lat a la capital de les Terres de l’Ebre, i sembla que
no tingui aturador. Mentre un inspector fatxenda i enigmàtic fa tots els
possibles per atraparlo, una periodista del mitjà més important de la zona
afigura tenir molt a dir en l’esfereïdora resolució del cas. I tot sota la
benaurada mirada d’un mossèn a qui, de cop i volta, li entren els dubtes sobre la
seva santa missió.
05 de març 2016
Màscares i presències
El company Adolfo Comes avui inaugura l'exposició Màscares i presències a La Galera.
Altres cops he col·laborat literàriament amb les seves exposisions, i tot i que avui altres obligacions familiars m'inpedeixen assisitir a la inauguració, i vull ser present d'alguna manera, amb aquest poema que m'inspiren les màscares. Una abraçada, Adolfo:
.
Màscara que em disfressa i, alhora,
m’assenyala el camí.
Màscara d’ulls buida
que amaga la presència,
màscara que roba l’essència,
o la compra als encants del destí.
Màscara que enterra,
màscara que crea, que recrea.
Màscara que altera el missatge
o subratlla el mot adient.
Màscara que mostra la cara
més sincera de la falsedat.
Màscara que enganya les pors,
màscara que engoleix el plor,
màscara vista per dins
i màscara per fora.