Que
sense tu no respiro? Mentida;
l’aire m’entra al cos de totes formes,
i
en surt segons després,
encara que no hi siguis;
però quan hi ets,
i
quan hi ets tota, ai, quan hi ets!
Imaginar
el teu riure no és
igual a besar-lo,
a
vessar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada