Imaginem una història d’amor. Imaginem que el nostre protagonista, Paco,
per exemple, Ts’enamora d’una tal Carme. Per segellar el seu amor i la ferma
voluntat que la relació sigui eterna, li regala un anell. No entrem el gustos,
l’anell pot ser més o menys bonic, d’or o plata, amb diamants o sense, tant se
val; el que importa és la seva simbologia.
Però no totes les històries d’amor són eternes. Contra la voluntat del
Paco, la seva relació amb la Carme arriba al final. Però la vida continua, i
ara troba un nou amor, a qui li podem dir Maria, per exemple. Paco és un home
pràctic, i troba que canviant la dedicatòria que hi havia gravada a l’anell, es
convertirà en un regal perfecte per segellar el nou amor. Un nou anell que no
és nou, que Maria sempre portarà amb recança al dit, fins que no podrà més i se
l’arrencarà.
I és que els monuments clavats als rius per a commemorar victòries o,
pitjor encara, per a subratllar derrotes, no es poden tunejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada