Pàgines

30 d’octubre 2016

Al IV Festival de Músiques en Terres de Cruïlla





29 d’octubre de 2016, La Sénia. Participo a la Roda d’experiències dins del IV Festival de Músiques en Terres de Cruïlla, juntament amb Jesús Fusté i ToniJust (Força Priorat!). Expliquem el procés creatiu de la cançó “Un escriu”, que acabem de fer a mitges. Tot i que ja tenim una cançó escrita a mitges (Vaig, inclosa al disc Cruïlles), Jesús Fusté em demanà poemes per a composar-ne una altra amb l’excusa i al·licient d’aquest Festival. Entre els diferents textos que li envio es troba el poema Un escriu, que vaig escriure fa un parell d’anys, en motiu de la Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, inspirat en un altre poema de Víctor Canicio  (complicitats i creativitat que vénen i van). Aquest poema és el que insipira Jesús Fusté, i de seguida hi veu una música oberta, com diu ell, però cal adaptar la lletra, i en aquest moment és quan s’inicia el procés de reescriptura i d’adaptació de la lletra a la música, un procés que implica complicitat, aprenentatge (aprenc que no és el mateix llegir que cantar), i haver-se d’ajustar a uns límits i restriccions (nombre de síl·labes, ubicació de les tòniques, etc) que, curiosament, fomenten la creativitat. Però la cançó no s’escriu a quatre mans, sinó a sis, perquè Toni Just li posa els arranjaments, la muda. Durant l’acte a La Sénia, Toni explica com treballa a l’hora de fer els arranjament, i utilitza dues paraules a la mateixa frase, dues paraules que enparença semblen contràries, però que ambdues són necesàries en el procés creatiu: flipar i matemàtiques. Per a acabar, tots dos interpreten la cançó en estrena mundial, i jo aparto la cadira un metre, poso una mica de distància, i em concentro per a no emocionar-me en excés.
Després, a la mateixa Roda d’experiències, també participen Albert Pujol, Jordi Llavina, Xavi Múrcia, Mirna Vilasís, i Túrnez & Sesé.

I durant la jornada coincidim amb altres amics de lletres i músiques, com Albino Tena, Montse Castellà, Manel Ollé, Cinta Sabaté, Laura Borràs, carles Duarte, Josep S. Cid, i uns punts suspensius que no paren de créixer.

1 comentari: