29 d’octubre de 2016, La Sénia. Participo a la Roda d’experiències dins del IV Festival de Músiques en Terres de Cruïlla, juntament amb Jesús Fusté i ToniJust (Força Priorat!). Expliquem el procés creatiu de la cançó “Un escriu”, que acabem de fer a mitges. Tot i que ja tenim una cançó escrita a mitges (Vaig, inclosa al disc Cruïlles), Jesús Fusté em demanà poemes per a composar-ne una altra amb l’excusa i al·licient d’aquest Festival. Entre els diferents textos que li envio es troba el poema Un escriu, que vaig escriure fa un parell d’anys, en motiu de
la Mostra Oberta
de Poesia d’Alcanar, inspirat en un altre poema de Víctor Canicio (complicitats i creativitat que vénen i van).
Aquest poema és el que insipira Jesús Fusté, i de seguida hi veu una música oberta,
com diu ell, però cal adaptar la lletra, i en aquest moment és quan s’inicia el
procés de reescriptura i d’adaptació de la lletra a la música, un procés que
implica complicitat, aprenentatge (aprenc que no és el mateix llegir que
cantar), i haver-se d’ajustar a uns límits i restriccions (nombre de síl·labes,
ubicació de les tòniques, etc) que, curiosament, fomenten la creativitat. Però
la cançó no s’escriu a quatre mans, sinó a sis, perquè Toni Just li posa els
arranjaments, la muda. Durant l’acte a
La Sénia, Toni explica com treballa a l’hora de fer
els arranjament, i utilitza dues paraules a la mateixa frase, dues paraules que
enparença semblen contràries, però que ambdues són necesàries en el procés
creatiu: flipar i matemàtiques. Per a acabar, tots dos interpreten la cançó en
estrena mundial, i jo aparto la cadira un metre, poso una mica de distància, i
em concentro per a no emocionar-me en excés.
I durant la jornada coincidim amb altres amics de lletres i músiques,
com Albino Tena, Montse Castellà, Manel Ollé, Cinta Sabaté, Laura Borràs, carles
Duarte, Josep S. Cid, i uns punts suspensius que no paren de créixer.
1 comentari:
terres de cruïlla molt vives culturalment , enhorabona i a gaudir!
Publica un comentari a l'entrada